Era el 12 de febrer de 2008, el Palau de la música ple de gom a gom, la plana major dels lluitadors antifranquistes a primera fila sonava en un silenci aclaparador la cançó que Raimon va dedicar a en gregori "t'he conegut sempre igual com ara...."
aquell mes de novembre de 2007 en que ens va deixar, ell no ho hauria dit mai, que en un acte a la seva figura, a la seva memòria històrica es juntarien tots amb els qui va conviure tants anys de clandestinitat i persecució en la llarga nit franquista. Feia molts anys que no veia aquells antics dirigents que van formar CCOO, el PSUC, etc i malgrat que algú pogués opinar que semblava un acte decadent, per a mi era una autèntica lliçò de vitalitat, tres nonageneries com la Maria Salvo, la Tinidad gimenez i (l'altra que no m'enrecordo) estaven alli per dir que elles, entre d'altres companys van ser les que van derrotar el postfranquisme i van posibilitat la democracia actual. El mes sentit i emocionat homenatge. Bon viatge Gregori, també allà on estiguis seras del PSUC, perque se, que tu eras l'ànima i el paradigma i el símbol viu de l'Espanya antrifranquista. Bon viatge alla on vaguis, que no serà el cel, pero que de ben segur que serà allà on voldrem anar molt ateos confesos
La despedida de la'cte, no podria ser d'altra manera, cantant la internacional, uff em sembla que desde els 20 anys que no la cantava, podia ser anacronic, pero en Gregori s'ho merexia. Adeu company, fins aviat
