Cuba, l'eterna Cuba, encara el 49e any de la revolució amb la reforma constitucional pendent, i el que pasarà amb Fidel es decissiu pel futur inmediat de l'illa. Em va agradar veure que estan sortint amb dignitat del periode especial que es van veure sotmesos a causa del "periodo especial". La vaig conèixer per primera vegada fa 8 anys i ara estic esperançant, perque els seus habitants els veig amb més possibilitats, amb una mica més de llibertat. La illa sempre serà el paradigma del que va semblar la revolució, d'allò que ens hagués agradat de viure, del model que vam voler exportar a les nostres contrades, però, només va ser ell, el "Comandante" el que va saber esperonar als pobles per que es revelesin contra la tirania, cosa que no li va anar gens be a Angola, pero el cert es que la figura del Che, encara esdevé mitica i el seu Santuari a Santa Clara, es lloc de peregrinació obligada per a tothom que trepitja l'illa i té temps d'apropar-se a la ciutat que la va fer alliberar de la dictadura de Batista. Cuba continua allí, malgrat el bloqueix, malgrat la tossuderia de Fidel, malgrat les amenaces de Bush, continua com un bloc essent model per a molts models d'esquerres d'arreu del món, oh Cuba, quantes emprentes m'has deixat al cor
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada