Els analistes polítics podriem fer un llibre de tot el que va passar i no passar la tarda de l'1 de desembre de 2007, quan 700.000 persones van sortir al carrer per demanar més infrastructures i més dret a decidir a Catalunya. La mateixa setmana havia estat calenta: el PSOE se'n havia lliurat pels pèls de la reprovació de la ministra Magdalena Alvarez i cara a la manifestació van ocorrir 2 fets insòlits. Per una banda CiU sempre àvit de minar al Gobern i amb el suport de bona colla d'entitats nacionalistes s'hi va sumar a darrera hora i per altra CCOO (ja se savia que UGT no hi aniria) se'n va despenjar en el darrer moment. Soposso que si truco al meu bon amic Manel Ferri em diria els motius, pero prefireixo no furgar en les ferides i contradiccions internes que han de tenir els sindicats o els seus raonaments per no assistir-hi a una manifestació que no tenia explicació raonable la seva absència, ates que més de 140 entitats i partits polítics hi van assistir. Naturalment va ser una setmana de molt nerviosisme i des de les respectives seus del PSOE i PSC intentarien influir perque determinades associacions no hi participaren, pero va ser un éxit i en bona part a les formacions nacionalistes que eren majoria visible. Nomès un petit nucli d'irreductibles de l'associació per a la promoció del transport públic i tancant la mani ICV van donar la nota diferent a la marea humana d'entitats nacionalistes. Ojalà en prenguin bona nota qui correspongui. Catalunya està emprenyada i amatent. El això ara no toca, ja ho vam sentir massa amb el president Pujol. Catalunya ensenya les urpes pacificacment al carrer. Llàstima que bona part de la societat plural no estigués al carrer i els filoconvergents s'endugueren el protagonísme, sembla mentida que CiU afegint-se a darrera hora i per oportunísme mediàtic s'aprofitès de l'éxit de la manifestació. Però hi ha moltes lliçons que apendre. Pels qui no van anar sobre tot, perque com diria la cançò de'n Sabina "nos sobran los motivos"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada