Ja tenim aqui el congres de la bicicleta

Ja han passat 2 anys des del primer congrés de la bicicleta de Catalunya i la veritat es que ha passat molt de temps (no es pot dir que ha plogut molt, perque es el que està fent ara, el que no ha fet en 2 anys) i sobretot entre congressos ha esclatat el fenòmen BICING que ha resolt d'una tacada dos problemes irresolubles per a molts barcelonins 1) on aparcar la bici 2) quan em robaran la bici. Aquests any hi ha moltes novetes per exemple el congres internacional de policia i bicicleta que serà d'alló més interessant i moltes cosetes més

Us hi esperem a tots i totes, perque aquests any si, que hi ha coses que comptar, aquests any si que cal pressionar a l'ajuntament perque d'una vegada per totes faci els deures i posi el carrils bici que fa tant de temps estem reclamant

El tants sols 2 anys els usuaris de la bici han augmentat en un 8000% mentre que els Km de carrils bici han augmentat en un 0,10%. Això no pot ser si no fem valer la nostra força ara, quan ho farem???

Lllarga vida a aquests renaixement de la bicicleta a Barcelona...Espero que l'ajuntament es posi les piles i executi d'una vegada per totes eixos 40 KM de carrils bici que ens deu des fa quasi 10 anys

Recomano la seva assistencia que aquests any es farà al recinte la Farga de l'hospitalet i si voleu tafanejar el programa us l'adjunt

Salut i bon congrés que ja encen la flama demà

Salva

Madrid en primavera

Madrid, sempre m'ha semblat una ciutat magnifica, la pena es que li sobren la meitat dels cotxes pero per la resta es excepcional. Passejar per la castellana es un divertiment i agraiment per a la vista....els arbres que la Thysen es va encaramar perque no els tallesin, les cues de turistes per entrar al museu del prado, els jardins del campo del moro, y les estàtuas, sobretot les estatues...tant les arxiconegudes com la cibeles així com les clàsiques estàtues equestres d'algún general oblidat....Madrid sempre es tant àrida en el clima i en el tràfic que enganxar-la en aquests temps que tot floreix es una gran sort....La pasta gansa es pot olorar, els perfums, les flaires que despedeixen les senyores al pasar valen més del que cobro en un trimestre, per no dir l'orfebreria ambulant que duen a sobre, pero també hi ha pobres de solemnitat que s'amagen en qualsevol racó...Madrid sempre ciutat de contrastos, s'obre als meus ulls en els passadissos del metro en els carrers més amables....quan es primavera tot es confabula perque les persones siguin mes felices....i jo també ho soc en el seu entorn