Ja ve la tardor

Diuen que és época de relflexions, de depressions.....a mi m'encanta, es l'estació de l'any on vaig venir al món, on mi trobo be, i, la sento a venir, crec que abans fins i tot que arribi. Aviat anirem a cercar alguna cosa més d'abric als armaris per posar-nos i tot d'una les dies seran més curts i les nits molts més llargues. Continuarem debatin quan dinem a la terrassa del "Licors" sobre coses banals i riurem, riurem molt, de vegades, com avui, em dic, TINC NECESSITAT DE RIURE i m'enrecordo que per la tele, tornen a fer Polònia, i m'ho passo d'allò més be. El riure es tant terapèutic que no hi ha cap medicina que sigui capaç de substituir-ho. No ens oblidem de riure, ni tan sols un dia, perque es part de les vitamines que necessitem per el nostre quefer diari

Encara faig cims

Estiu sempre es una època idònia per apropar-se a la muntanya i intentar fer algun cim i després dels 50, sempre hi ha el dubte de quin serà el darrer pic que faràs, però em vaig sentir molt bé pujant, tot pensant que el cim del Canigó pot semblar un cim fàcil, però que sense entrenar i sense pensar-ho casi, ens vam veure pujant pel seu espadat que ja s'ha fet un camí. Res a veure quan el vaig fer per primera vegada fa més de 25 anys.

Tornar a veure aquells paisatges, en va evocar no poques aventures viscudes per aquelles contrades. Ojalà que dins de molts anys torni a repetir aquesta experiència de repetir el Canigó, cim mític de la poesia catalana

Benvinguts a tots, ara actualitzaré una mica més aquests lloc