Mientras Tanto

Mientras tanto era i encara és una revista de pensament "rojillo" que m'inspira a penjar aquestes Reflexions. M'agradaria pensar que el ser humà, mentre no troba el seu desig de felicitat, mentrestant..... Cerqui en totes les vies que pugui la felicitat, perque la felicitat no truca a la porta, cal sortir a cercarla i mai es el millor moment, mai no estem preparats, mai arribarà el moment de la conjunció dels astres amb hom mateix. Oblidem-nos dels dilemes morals, procurem no fer mal a ningú, siguem valents i capaços de tirar-nos a una piscina que hi ha poca aigua i algun "cocodril" perque quan es volguem donar i tinguem la piscina plena i no hi hagui cocodils potser serà massa tard i se'ns haurà passat l'arròs. Com diria Erza Pound cal penedir-se d'allò que hom no ha fet no del que s'ha fet. Aixì es que mentrestant i amb o sense el permís vostre continuaré vivint i us recomano feu el mateix

Contra els feminicis

Ahir al vespre la plaça Sant Jaume es va omplir de bona colla de dones de diverses edats i pensament per expressar el seu clam en contra de la violencia contra les dones que ahir es celebrava en multitud de ciutats d'arreu del mòn.
Va ser un acte emotiu i ple de tendressa en el qual hi va haver un petit concert de corda i el seu manifest va ser llegit en breu paràgrafs per dones de col·lectius feministes i de recolzament a la dona
Encara es be viu arreu del mòn les situacions d'esclavitud, miseria, violencia, violació i penuries. Vaig voler anar amb la meva filla de 4 anys per que vagui sentint la solidaridat i l'harmonia que desprenien totes aquelles dones a la plaça
Ojalà que aquests dia no se celebri mai més perque això voldrà ser que l'èsser humà ha evolucionat

En record de'n Lopez Raimundo

En gregorio Lopez Raimundo se'ns ha anat. Diuen que ahir al vespre es va fer una concentració silenciosa a la pl st Jaume, segur que molts tenien molt a agraïr molt i pensar en el seu taranna "allò" si que era "talante" i en quina época, en la qual la gent es matava per tenir una idelogia diferent. Molts tindrem imatges gravades en l'imaginari de la seva persona. La primera que se'm ve al cap es quan estudiava la carrera, que conicidia amb ell en el metro atapeït. Ell sempre amb els seus vestits impecables i la seva cartera, pensava aleshores que era l'únic parlamentari que anava en metro. Més de 20 anys després tal i com diu l'article que publica avui el periodic, el veia pasejant pel carrer, ja de nonogerari prop de l'Hospital Clínic. Diuen que va mantenir reunions políitques amb els amics fins fa poc. Una abraçada company has estat tot un model de persona y polític, sobretot de persona

Que noche la de aquel dia

Cumplir 50 no es gens fàcil i fer una festa per celebrar-ho encara menys, pero el fiestorro que va fer l'amic Joan alba per celebrar-ho quedarà en els anals de la història si es que algú es dedica a escriure les petites històries que fan que la vida tingui contingut. Encara en la ressaca emocional de la festa de dissabte passat, nomès apuntar-vòs que va ser emotiva, brillant, divertida i alcoholica. Ell que es un fan del Champagne Bollinguer, si,si, el que pren en Bond, en James Bond, ens va dotar d'una nit de sorpreses que va fer participar a tot el personal que s'hi va lliurar a l'amistat i celebració. Al tenir tants amics artistes o afeccionats a la música, va haver actuacions d'un soprano, d'un concertista de guitarra clàssica, d'un concertista de flamenc....potser la nota més participativa la vaig posar jo amb l'invent / plagi de l'havanera "la bella lola" amb la lletra canviada homenatjant els primers 50 anys de'n Joan, que han estat un exemple de voler disfrutar-ho amb tots els amics. Em considero privilegiat de ser amic teu, i circumstàncies de la vida que no entenc ni entendré fa que sigui jo i uns quants més entre tant i tanta gent que has de coneixer, els que gaudirem d'aquella nit inolvidable, amb les cançons dels Beatles, cantades pels seus clònics més famosos: Los escarabajos, vinguts de Sevilla per escalfar la festa ja prou caldejada aleshores. Tinc necesitat d'agrair-te tants anys d'amistat. Gràcies Joan

Cuba i les seves contradiccions (i 3)

Francament després de sentir en directe dir al viceministre de medi ambient de Cuba que la deforestació cubana es culpa en la totalitat de la dictadura de Batista, em decep la poca capacitat de convenciment que tenia. Estava fent un míting polític a un "auditori" totalment tècnic em va fer arrufar el nas. Fins i tot els comentaris dels tecnics cubans de medi ambient criticaven en boca petita que el discurs estigués tant polititzat, certament no calia. Cuba es va obrint mica en mica a l'exterior. No es la mateixa Cuba de "periodo especial" que vaig conèixer quan vaig aterrar per primer cop fa 8 anys com a turista, pero el cert es que li cal molt de capacitat d'autocritica als responsables polítics i als cubans en general. No tot es blanc o negre hi ha matisos que cal tenir presents. Ojalà Cuba surti endavant amb les seves contradiccions i pugui ser com sempre ha volgut ser: descaradament lliure, pero també amb més llibertat individual

Cuba: El Che i el que representa (2)

El che no solament es present a tot Cuba sino que la seva imatge ha voltat per tot el món. diuen que es la fotografia més reproduida de la historia, de fet ara a Barcelona hi ha una exposició de com s'ha arribat a utilitar la seva icona, pero en Santa Clara, el museo i mausoleu son indrets de culte diria jo i de visita obligada que joves se'ls veiem a aquells revolucionaris que van venir a despertar les nostres consiències. Rep un darrer homenatge al darrer Robin Hodd en que el seu assasinat va fer que esconvertira per a molts en la icona de la revolució pendet i personal de les nostres vides. Descanda en pau Che, des que vas morir el mòn no ha canviat tant, i ens calen molts com tu