Jytte Tomsen

Va ser l'estiu passat, hom quan torna a la feina, sempre demana quines novetats hi ha hagut, i un esglai em va recorrer l'espinada en saber la noticia. Jytte Tomsen havia mort, deixava 2 fills i company. No se perque, però vaig tenir una profunda pena, el grup INTRA amb el qual havia encarregat treballs professionals de mobilitat al llarg dels anys perdia a una persona amb una gran valua i que pel damunt de tot creia en el que estava fent. Per això vaig anar el passat dilluns Al col·legi d'enginyers de Barcelona on li retien homenatge. Va ser impressionant veure que d'una manera excepcional la seva figura havia aconseguit reunir tots els professionals que gestionen la mobilitat a Catalunya. Des d'empreses consultores, administracions i com no els seus companys d'INTRA. S'ha de ser valent per també assistir-hi els seus fills i el seu marit. Crec que es el tipus d'homenatge que qualsevol de nosaltres hauriem volgut. El fet de que la luctuosa noticia en donès a l'estiu va impossibilitar que molts dels asistents poguesim asistir al sepeli i així en un acte civil es va retre homenatge a la seva persona pasant fotos de la seva vida em vaig trobar en una que hi estava jo, quan tenia prou mes de cabell, ella al fons observaba atentament la ponent, a la vora del qui va ser el seu mentor i que molt confonien amb la seva filla, per l'ascendència danesa i similitud amb el cognom: l'incombustible Ole Thorson. Va ser un acte entranyable, emotiu, ple de sentiments, del que et deixa amb un nus a la gola i dona moltes ganes de plorar, però no pots per alguna raó de ser que ens van educar que els homens no ploren, doncs vaig tenir que sortir quasi corrents del col·legi per poder plorar a gust sense que ningú conegut em mires, però va ser un error, tots els presents cercavem mes que mai l'abraçada del qui ha perdut un compay entranyable, una professional extraordinària. Bona altra vida Jytte espero que la teva sensillesa, discrecció i professionalitat impregni alguna cosa dels qui estabem allà. Has aconsegur la llegenda de ser la primera dona que sense propossar-ho ha reunit a tant de mascle del mòn de la mobilitat. Descansa en pau i moltes gràcies per aquests temps que ens han obsequiat

Sobre l'amistad

Sobre l'amistad se'n han fet molts de tractats, se'n ha idealitzat, mitificat i elevat a la categoria de que els amics, son alguna cosa més que la familia, ja que no la tries, alguna cosa més que els companys ja que a no tots els confiaries un negit i sobre tot està pel damunt de les relacions sexuals que sempre impliquen una certa depèndencia. Va haver-hi un temps que un servidor va mitificar tant l'amistad que la va convertir en una religió pel damunt de totes les religions. El temps ha anat passant i hom s'ha anat tornant més pragmàtic, quan miro enrera i veig la colla d'amics inseparables que formavem una pinya, que confiaria la meva vida cegament, me'n adono que no tots eren sincers, potser la meva imatge era sesgada i la inocència notable, no obstant però, avui que vaig tornar a recuperar a un amic per casualitat, me'n adono que de tota la llavor que es va germinar ha quedat alguna cosa, que potser en aquests anys no he donat la importància que es merexia. Vaig saber en carn pròpia que la amistad com la parella no es eterna ni incondicional sinò es cuida, a banda que tots som diferents, quan erem joves ens vam influènciar mutuament tant, que ara, desprès de més de 30 anys, mires i te'n adones que no has canviat tant, te'n adones que va pagar la pena viure amb aquella intensitat, te'n adones dels errors i de les persones que avui hauria de guardar rancúnia, pero que els perdono, ja que sense això no podria seguir vivint, no podria tornar-los a veure com així penso fer. A tots aquells amics: l'Encarna, el Maties, el Jordi i sobre tot al retrobat Manel, els vull agraïr que haguin influenciat tant en la meva vida i dir-vos que malgralt que no es deu mitificar, va ser posible gracies a ells la transició al mòn dels adults. Afortunadament he fet amics mes endavant d'adult i que encara conservo, pero es una emoció molt gran retrobar-se amb l'amistat de la joventud, quan erem capitans, jugavem en els descampats d'enfront de casa i feiem experiments audiovisuals......