Venezia sempre ha valgut tant o més mises que París, segur que per moltes coses que la fa ser una ciutat única, sempre a punt de desaparèixer, peró sempre renaixent com si fos un au fènix que resurgeix de les seves propies cendres, es a dir de la debastació de les guerres, de la devastació de la peste, de la devastació de les inundacions.....tot i que sembla que el canvi climàtic li està sopossant una ferida irreversible, la única ciutat sense cotxes qeu existeix al mòn es no es resigna a sucumbir a les aigües que sopossa l'amenaça del canvi climàtic
El fred i la boira no han impedit captar de nou (i van 4 vegades) tota la força de les pedres de les obres d'art, dels qui l'habiten com un fenòmen extraordinari, un petit miracle que continua endavant i que captiva a artistes, escriptors i enamorats. Venezia sempre forma part del meu record imaginari de quan tenia 10 anys i vaig ser el fill privilegiat que va poder anar amb els pares en un creuer pel mediterrani.Encara estan en peus els dos lleons del costat de la plaça de Sant Marc resistint el pas de la història i recordant-nos que malgrat la seva feblesa son alli entossudits a resistir el ferotge setge de les aigües
Llarga vida a la ciutat única que va ser la capital del mòn durant tant i tant de temps i que avui les autoritats s'afanyen per salvar-la.....ojalà arribin a temps, el mòn viuria molt trist sense la perla que enlluerna l'Adriatic
