Enamorarse i desenamorar-se

Arriba Sant Joan, la festa més màgica i més curta de l'any. Avui certs mitjans de comunicació se'n fan ressó de que ara és quan l'esser humà té més predisposició a enamorar-se i desenamorar-se i certament això es el que passa, ho certifico. A enamorar-se perque la primavera fa que una mena de pessigolleig ens envaixi el cos i ens convida a estar be amb un mateix i amb qui ens rodeixa i a desenamorar-se perque les parelles afronten l'estiu i això significa trencament de rutines, pasar de veure's poc a "aguantar-se" l'estiu i davant del panorama, molts opten per trencar, pero parlem d'allò que més agrada: enamorar-se.....Certament quan pasa, no solament ho saben les persones interesades, sinò que també ho poden saber d'altres, perque soposso que es deu desprendre una mena d'aura en que habita la veritable felicitat, que sabem té data de caducidat, com els iogurts, pero que passa i qui més ho pot veure es precisament qui ho ha estat....Sempre recordaré la cara de complicitat que feia aquella dona madura en el trajecte de tren de Barcelona a Sitges, fa tant i tants anys....només ella veia la força de l'enamorament que potser ni nosaltres erem capaços d'adonar-nos-en, ella mirava, somreia i gaudia, pensant potser, en el seu gran amor.....no ens vam dirigir cap paraula, des de la discrecció va desaparèixer vagó avall i avui, després de més de 25 anys, m'hauria haver pogut parlar amb aquella desconeguda, perque m'expliquesi que es el que veia i com ho podia veure tant clar......evidentment amb el temps el iogurt va caducar i ara tenim camins diferents, l'egoisme en duu a pensar que m'hauria agradat poder atesorar aquells moments i guardar-los en un flascó, per de tant en tant obrir-lo i sentir la flaire de nou de l'enamorament

Cançons amb empremta

Hi ha cançons en la vida que deixen empremta, no se sap molt be perque, però es així. Amb el temps crean un vincle que mai no ho hauries pensant....Inicio un cicle de cançons i artistes que d'alguna manera van influir i molt en la meva vida i la primera que se m'acut es SAMPA de Caetano Veloso, un autentic recital de poesia i tendressa que en la seva epoca va catapultar a Veloso a l'èlit de la nova música brasilenya. Caetano ha fet per tot el món una legió de seguidors, el seu estil i la seva peculiar tendressa i sensibilitat ha fet que la seva música arribi a tot el món. Aquests "Sexe equivocat i mico leao" ja fa temps que es patrimoni de l'humanitat com pocs músics vius se'n poden vantar....Estimat Caetano, quan vaig trepitjar l'Avinguda San Joao a Sao Paolo se'm va posar la pell de gallina...d'això fa molt i molt de temps i del Brasil utòpic encara hi ets tu, sobrevivint amb 3 décades a l'esquena de bona música i la més gran aportació que s'ha fet mai a Brasil de la fusió de la música popular.....Que visquis molts any Caetano, has deixat en molts una petjada que mai no s'esborrara

Avui es 5 de juny

Y per tant es el dia mundial del medi ambient. Els ajuntaments tot i estar en funcions, s'afanyen per presentar propostes, pero llevat honroses excepcions, tothom es poc original i passa entre d'altres l'arxiconegudissima pelicula d'autobombo del senyor Al Gore. Ja està molt be tot això, pero sinò ens creiem que això del medi ambient es cosa de tots, malament anirem. Com que hi ha que ser una mica original, adjunt una serie d'idees que poden contribuir en la lluita per abaixar la immisió de gasos contaminants que tant estant castigant el planeta, perque el canvi climàtic també depen de tu, no? reflexioneu sobre el text

Hace 10 o 15 años era facil señalar a las grandes industrias como responsables de las emisiones de CO2, pero esto ha cambiado. Las empresas azulejeras, las siderurgicas, las electricas y demás industrias pesadas, en la mayoría de los casos han mejorado sus sistemas productivos, mas por razones económicas y por imposiciones legales que por conciencia mediambiental. A pesar de todo, la emisiones de CO2 aumentan.... ¿la razón?, pues la razón, colega, mal que te pese, eres también tú.

Eres tú cuando quieres estar en tu hogar a 25ºC en invierno y a 15ºC en verano. Eres tú cuando compras fruta no de temporada. Eres tú cuando tienes un coche de 125 CV cuando te bastaría uno de 75 CV o cuando a lo mejor realmente no te hace falta coche. Eres tú cuando construyes una piscina en el jardín en vez de plantar un árbol. Eres tú cuando disfrutas esquiando pero te tienen que subir en telesilla a la cumbre... vago :-) Eres tú cuando te empeñas en obstruir los carriles bus, los pasos de peatones, las aceras, los carriles bici con tu coche porque "tienes que aparcar en la puerta". Eres tú cuando vistes a la moda en vez de vestir a tu gusto. Eres tú cuando te crees la publicidad de la televisión. Eres tú cuando vales lo que tienes y no lo que eres. Eres tú cuando compras un libro, un CD o un DVD en vez de compartirlo en una biblioteca. Eres tú cuando te crees que el estado del bienestar es tener la tele de plasma pero carecer de aire limpio, sitios para pasear, agua sin sabor a cloro, calles sin ruido...sin tráfico. Eres tú cuando compras en el centro comercial (" urban 'choping' " para los cursis) y no en la tienda del barrio o en los puestos del mercado municipal. Eres tú cuando te aislas en la urbanización "porque me gusta la 'naturaleza' pero tienes que ir en coche incluso a comprar el pan. Eres tú cuando dices "ya pago mis impuestos" sin saber realmente si estas pagando lo que consumes. Eres tú cuando piensas que el tranvia o el autobús urbano te molestan cuando es tu coche privado realmente el que los molesta a ellos... y a todos. Eres tú cuando imprimes de forma compulsiva cualquier cosa que te llega por correo electrónico sin pararte a pensar si es necesario. Eres tu cuando imprimes sólo por una cara. Eres tu cuando no cierras el grifo mientras te enjabonas, mientras te lavas los dientes o mientras te afeitas. Eres tu cuando usas electrodomésticos eléctricos, pudiendo ser de gas. Eres tu cuando comes productos congelados en vez de frescos. Eres tu cuando usas el coche en distancias que se pueden hacer en transporte público, andando o en bicicleta. Eres tu al dejar el cargador del móvil enchufado toda la noche. Eres tu cuando usas la lavadora sin llenar y en programas en caliente y con prelavado. Eres tu cuando usas servilletas de usar y tirar en vez de las de tela. Eres tu cuando riegas en pleno día en vez de hacerlo a última hora del día. Eres tu cuando utilizas pilas de usar y tirar en vez de recargables. Eres tu cuando dejas encendidos electrodomésticos por pura rutina, aunque no los estés utilizando (televisión, radio, ordenador, pilotos de stand by, etc.)

Aletheia

Aixo es una carta a un amic que ja no hi es i que per tant no podrà llegir-la, pero en tot cas, amic Francesc, tu que eres una persona espiritual sense ser religiosa a la millor t'arriba. Recordo el teu 40e aniversari, que vas fer un CD recopilant les cançons que van marcar la teva vida i que començava amb el "gracias a la vida" de Violeta Parra i acabava amb el "Resistiré" del Dúo Dinámico. Les dues amb lletres que arriben i que intentaré penjar-les del bloc (si me'n surto) De vegades quan la cançó passa de moda queda la lletra que cada vegada que l'escolto m'enrecordo de tu. Que ràpid passa tot, recordo com volies viure amb els teus amics tots els instants amb intensitat, perque sabies que aviat arribaria l'hora.... Un fet que em va impresionar es que volies deixar de fumar per trobar parella i tenir un fill.....si, vas trabar parella i, quina persona més extraordinaria: la Ethel, pero no vas arribar a temps de tenir un fill....Tornant al teu 40 aniversari el nom del CD que ens vas gravar es deia Aletheia, paraula que per a tu tenia una especial significació de retrobament amb la veritat....Allà on estiguis company et recordem i t'enyorem. Aqui ens has deixat una mica orfans de la teva saviessa i tranquil·litat. Rep una grandísima abraçada dels que t'estimem que som una legió