l'any que s'acaba

Un any mes a punt d'acabar i un munt de reflexions pendents, un fred roent que recorda la fragilitat i un grapat d'esperances i bon auguris que aplegen la despedida de l'any i els albors de l'any que entrarà. Un any per estar satisfets tan professionalment com a nivell familiar. Els nens creixen i omplen de vida cada racó de les cambres, el correteig dels dos petits recorda que algun dia ho vaig somniar i que ara es realitat, encara que ha entrat en el el raonament del normal. Seguirem al peu del canó redescobrint els secrets que fan que cada dia, cada mati, s'omplin de noves fites i noves esperances.....el 2009 ens saluda un any mes a la butxaca, una excusa més per a ser feliços

Venezia

Venezia sempre ha valgut tant o més mises que París, segur que per moltes coses que la fa ser una ciutat única, sempre a punt de desaparèixer, peró sempre renaixent com si fos un au fènix que resurgeix de les seves propies cendres, es a dir de la debastació de les guerres, de la devastació de la peste, de la devastació de les inundacions.....tot i que sembla que el canvi climàtic li està sopossant una ferida irreversible, la única ciutat sense cotxes qeu existeix al mòn es no es resigna a sucumbir a les aigües que sopossa l'amenaça del canvi climàtic
El fred i la boira no han impedit captar de nou (i van 4 vegades) tota la força de les pedres de les obres d'art, dels qui l'habiten com un fenòmen extraordinari, un petit miracle que continua endavant i que captiva a artistes, escriptors i enamorats. Venezia sempre forma part del meu record imaginari de quan tenia 10 anys i vaig ser el fill privilegiat que va poder anar amb els pares en un creuer pel mediterrani.Encara estan en peus els dos lleons del costat de la plaça de Sant Marc resistint el pas de la història i recordant-nos que malgrat la seva feblesa son alli entossudits a resistir el ferotge setge de les aigües
Llarga vida a la ciutat única que va ser la capital del mòn durant tant i tant de temps i que avui les autoritats s'afanyen per salvar-la.....ojalà arribin a temps, el mòn viuria molt trist sense la perla que enlluerna l'Adriatic

De tardor

Bufa el vent i sento la gelor a la cara. Em fa costera amunt la vida i el carrer Urgell. El meu estat d'ànim sembla una muntanya rusa que no veu el fi i la velocitat insana que impregna aquests final d'any fa tremolar els ossos. La por s'apodera per instants. Contracorrent, sempre a remolc de la situació actual i de qualsevol vent favorable, solcaré la terra i els núvols demanant si-us-plau un bri de cordura i un xic saviessa que permeti travessar aquests desert que m'ennuega i em nubla la vista, entre l'esperança i el dessassec viure amatent sense dormir apenes cercant un senyal i una certeça que a la millor no arriba. Aqui estic senyors més pobre que ahir pero amb el rostre ergit i el coratge de ficar-me en una aventura que canviarà i molt la meva vida

El negoci de la crisi

Tot plegat aquest paron fa olor més a negoci d'estats que a altra cosa. La dinàmica de creixement del ram del totxe era insostenbile del tot i en canvi ningú s'atrevia a plantar-li cara i ara que els preus dels habitatges estan baixant, ara que els bancs han fet el negoci rodó fent entrar a l'Estat (que no ho podrà controlar tot) als cosells d'administració i que la borsa ja puja com l'escuma després de tocar fons, hom pensa que tot plegat es un gran negaci que acabem pagant com sempre les classes socials més desfavorides. El catacrec ha de ser molt més gran que tot el que s'ha produït fins ara per començar des de zero i donar per finalitzada l'época capitalista de creixement desenfrenat. O això o simplement colapsarem com a planeta, ja que fa molt que l'estem consumint sense la consiència necesaria. Haurem de tornar a pasar gana i penúries? no ho sabem el que si es cert que Càrites rep menys diners, les persones amb menys formació estan a l'atur i el futur incert de les persones, encara s'ha tornat més incert, per això cal un gran canvi que faciliti un nou model d'economia i sostenibilitat que ara no existeix i que caldrà inventar

Aires de Tardor

Ja arriba la tardor, sempre es un moment especial per a mi, no solament perque vaig nàixer fa 52 tardors sinò perque aquests canvi de temps es una barreija de sensacions que arriva més que mai amb aires de renovació personal i reptes profesionals. Aquesta mena de matins frescots i tardas caloroses prevenen dels primers freds que estan arribant a les muntanyes i aviat seran amb tots nosaltres i com sempre, els més desvalguts seran els primers a rebre el fred de la crisi en la seva pell. Si ja està aqui la tardor plena d'inquietuds, pero també d'esperances. Beneïda tardor que cada any piques a la porta amb les incerteses i clafreds amb la renovació personal per fora i per dins.....deixaré una nova pell de llargandaix per seguir caminant a 4 potes o a 2

de vacances

Temps de vacances, d'alegria de calor de desconnectar, d'aniversaris de festa, de veure creixer els nens, de veure familia de mes festa. Temps d'aigua i platja d'amics i estones màgiques, en definitiva.....temps de vacances, del que tothom mira de recuperar el desgast de l'any i dels qui romanen a la ciutat ho fan de manera silenciosa per desprçes, al setembre quan es comenta el que s'ha fet de vacances, es diu.....home si hagués sabut que estaveu a la ciutat, us hauria fet una visita...quan la ciutat es torna amable i les obres no distrauen la calma i pau que se respira...agost a la ciutat venint de vacances i esperant anar-se de nou...al final hom s'acostuma a viure d'una manera còmode, molt còmode i va veient com s'ho passen d'allò més be les criatures...beneïdes criatures que ens omplen de vida i de llum

La fi de la era del petroli

Vivim a les portes d'un gran colapse econòmic, del qual qui més té a perdre es qui menys té i precisament la gent que ja en té molt, es la que més guanyarà. Hi ha molta gent que té por en el primer món de les conseqüències que està tenint. Amb l'encariment del barril de Brent, s'encareix tot i més un país com el nostre tant depenent del petroli que encara no s'ha possat les piles per adaptar-se al canvi inminent i encara està molt lluny de l'acompliment dels compromisos de Kioto, a més del 50%. Amb aquests panorama a algú li pot anar pitjor?, doncs si, als països del tercer món, i als països emergents, que no poden fre al consum irracional de combustibles fòsils. El primer mòn anirà de corcol, pero el tercer mòn moriran milions de persones i les guerres pels recursos energètiques i aquífers es produiran arreu. Entrem en una etapa en que la inversió del vehicle privat ja no val la pena, perque es possible que haguem d'abandonar el vehicle, perque, aviat, no tindrem suficient diners per pagar-ne la benzina. Vindrà de cop, serà com un tsunami que ens despertarà del somni de la nostra inconsiència col·lectiva i aleshores, tot seran marramiaus, pero jo em pregunto, perque s'ha fet tan poc fins ara? de que han servit tantes reunions del pannell d'experts de canvi climàtic sinó han estat capaços de convèncier al seus propis goberns? perque s'ha permés que el petroli fora tant barat com era fins fa nomes 5 anys. Tots tenim el nostre granet de sorra de culpa, però els goberns del mòn, son els principals responsables, segons el rànking d'emissions que tenen, ens faran pagar el cambi climàtic a tots per un igual....enfí, espero que quan arribi el tsunami, us agafi en un lloc alt i preparats pel canvi

la festa de fi curs

La finalització del curs sempre es un moment d'alegria desbordant. la porta a l'estiu, al canvi d'activitats i a la disbauixa a les obres de teatre i dansa i a les manifestacions florals

L'estiu, sempre ens truca a la porta per Sant Joan i ens convida a viure les nits curtes amb delit i imaginació

Beneïdes festes estivals que ens serviran per a recuperar-nos y poder gaudir de dies de descans i rauxa

que tingeu bones vacances bologgueros

els creuers de superluxe

L'època de moda del creuer Titànic i ara torna a estar de moda allò de vacaciones en el mar. Les navilleres es parteixen la cara per veure qui va el supercreuer més gran del mòn i els touroperadors competeixen per oferir ofertes a clients de totes les classes socials. Es com Marina d'Or que el pobre va a un complex que el fan creure que es ric. La diferència aqui es que el ric accedeix a suites de 6000 Euros per persona (i diuen que es la primera que s'esgota) i el pobre pot passar amb una de 500 Euros. Tot està pensat per gastar i emprar el temps com si estiguessis en una ciutat amb tots el serveis. Hi ha teatre, pista de gel, casino, piscines i multitud de serveis. No se, anar a sobre d'una ciutat ambulant (el darrer vaixell hi caben 4500 persones) no em convenç d'allò més mínim ni entenc com pot seduir a tant de gent, pero la realitat es aquesta. El turisme de masses també ha arribat als grans creuers i Barcelona, s'ha tornat la capital del món on tots els gran creuers fan escala. Una realitat que ja colapsa el port recent ampliat i la ciutat. Passi-ho be que no m'enganxaran a bord de tant de luxe superficial....no em convencerant ja que continuo considerant-me pobre i ni puc ni vull enganxar-me a aquestes modes tot i així ha estat interesant de coneixer el vaixell i aqui us mostro algues fotos

Salut blogeros i espero que elegiu altres modes de vacances més sostenibles

Ja tenim aqui el congres de la bicicleta

Ja han passat 2 anys des del primer congrés de la bicicleta de Catalunya i la veritat es que ha passat molt de temps (no es pot dir que ha plogut molt, perque es el que està fent ara, el que no ha fet en 2 anys) i sobretot entre congressos ha esclatat el fenòmen BICING que ha resolt d'una tacada dos problemes irresolubles per a molts barcelonins 1) on aparcar la bici 2) quan em robaran la bici. Aquests any hi ha moltes novetes per exemple el congres internacional de policia i bicicleta que serà d'alló més interessant i moltes cosetes més

Us hi esperem a tots i totes, perque aquests any si, que hi ha coses que comptar, aquests any si que cal pressionar a l'ajuntament perque d'una vegada per totes faci els deures i posi el carrils bici que fa tant de temps estem reclamant

El tants sols 2 anys els usuaris de la bici han augmentat en un 8000% mentre que els Km de carrils bici han augmentat en un 0,10%. Això no pot ser si no fem valer la nostra força ara, quan ho farem???

Lllarga vida a aquests renaixement de la bicicleta a Barcelona...Espero que l'ajuntament es posi les piles i executi d'una vegada per totes eixos 40 KM de carrils bici que ens deu des fa quasi 10 anys

Recomano la seva assistencia que aquests any es farà al recinte la Farga de l'hospitalet i si voleu tafanejar el programa us l'adjunt

Salut i bon congrés que ja encen la flama demà

Salva

Madrid en primavera

Madrid, sempre m'ha semblat una ciutat magnifica, la pena es que li sobren la meitat dels cotxes pero per la resta es excepcional. Passejar per la castellana es un divertiment i agraiment per a la vista....els arbres que la Thysen es va encaramar perque no els tallesin, les cues de turistes per entrar al museu del prado, els jardins del campo del moro, y les estàtuas, sobretot les estatues...tant les arxiconegudes com la cibeles així com les clàsiques estàtues equestres d'algún general oblidat....Madrid sempre es tant àrida en el clima i en el tràfic que enganxar-la en aquests temps que tot floreix es una gran sort....La pasta gansa es pot olorar, els perfums, les flaires que despedeixen les senyores al pasar valen més del que cobro en un trimestre, per no dir l'orfebreria ambulant que duen a sobre, pero també hi ha pobres de solemnitat que s'amagen en qualsevol racó...Madrid sempre ciutat de contrastos, s'obre als meus ulls en els passadissos del metro en els carrers més amables....quan es primavera tot es confabula perque les persones siguin mes felices....i jo també ho soc en el seu entorn

Complir 2 anys

Quin punt d'inflexió més fantàstic...dobles per primera i única vegada l'edat d'un sol cop, ja no ests bebe, et mors de ganes d'aprendre i coneixer de fer relacions i amistats, encara no parles pero et fas entendre en una mena de bocavulari propi sorgit de no se on. Ja ets personeta, aviat deixaras el bolquer i aviat creixeras molt, la vida et bull a les venes i l'ansia per conèixer cada dia coses noves no té fre....Veus als gran molt amunt, però aviat creixeras i viatjaràs a coneixer noves contrades i nous amics.

Ojalà que poguem disfrutar de molts anys de la teva companyia de les teves gracies i del teu geni, felicitats ovidi, ja tens 2 anys i el mòn es desperta cada dia amb tu et dona la mà i et convida a passetjar amb ell

com molts pares, no tinc por de que creixis, es més desitjo que aviat agafis una mínima autonomia, es més intueixo que seras força autònom i sabras valorar tot allò que es important a la vida

Felicitats Ovidi, per molts anys

Morir a mans d'un psicopata del volant

La matinada de divendres, en josep anton tornava de la feina a les dues de la matinada i la seva vida va quedar marcida per culpa d'un psicopata del volant que no content d'haver atropellat mortalment i contradirecció a Josep Anton fugi covardament de l'escenari en taxi, i tornà poc després per incriminar la seva propia dona. Perque? doncs perque era un fulano reincident en la conducció sota els efectes del acohol tenia multiples causes pendents, tenia el carnet de conduir retirat i per tant es va agafar a la possibilitat remota que la policia local s'empassés la trola, cosa que ho va impedir el testimoni d'un taxista que va veure qui conduia era un home, i des d'aquella nit dorm em presso esperant que es faci justici, aquesta vegada si, per favor, aquesta vegada si. Es evident que les companyies asseguradores han perdut tot el credit quan a hores d'ara no tenen cap codi étic que impideixi que se'l pugui defensar quelcom tan indefensable i execrable com la conducta del conductor que es va endur per davant la vida de josep anton, amb només 43 anys i no es va poder fer res per salvar-li la vida. Ahir es va incinerar les seves despulles i es va fer un acte laic molt apropiat per a una persona que se reconeixia anticlerical i que de ben segur ho agraïria molt. Ja va sent hora que la justicia prengui les regnes de casos de multireincident que es succeeixen en els jutgats i que es impossible que acompleixen penes.....Altra codi étic que hauria d'estar més regulat: la possiblitat de les companyies contraries no "negocien" que el client no vagui a presso en casos greus, perque li estan fent un flac favor als que son profans i vuen aquests comportaments dels estaments judicials

Doncs be, reconegem-ho, aquest home, qui el va matar, era un psicopata al volant i la única diferencia amb els piscòpates es que el primer desprecia la vida i conscient o no cerca endur-se les dels desconeguts, mentre que el psicopata no desprecia la seva propia vida, la necesita per seguir matant

I el que defineix a tots els psicopates es que no tenen tractament i per tant si surten de la presso tornaran a delinquir amb tot seguretat perque ells estan alienats de la societat

Aquests en tot el procés d'acompanyament del meu amic Lluís, germà gran de'n josep anton he vist molta solidaritat, molt dolor compartit. el taxista que va veure els fets, va anar al tanatori a donar el condol, tot un gest que l'honra

Detesto especialment el paper de la policia i la premsa en un cas com aquests. Mentre que a la familia no li donaben cap informació de com havia mort el seu parent, la policia local fliltrava el cas a la premsa amb tot luxe de detalls que apareixa en el Periodico de Catalunya de dilluns. altra de les coses que haurien de canviar. La informació, s'ha de facilictar a la familia en primera instància perque son els que volem saber com va passar i es una informació que tenim tot el dret

La seva es una noticia que causà gran rebombori. Hi ha tot el morbo i per tant la premsa, les emisores de ràdio i la TV han debatut, ja em sebla be, pero ara en aquests moments la familia necessita equilibri emocional i poder recuperarse de la tragedia

Desitjo que aquests home que per incosiència i mala llet ha matat a josep anton , pagui per que ha fet i s'estigui una bona temporada a la presso on crec que es el destí més adeqüat per lliurar-nos, tots plegats d'aquests psicopates al volant que esperen qualsevol excusa per cremar el volant sense importar el que envolta. Ojalà que aquests debat que no busca rebanchisme serveixi per establir límits étics justos per damunt de la reprentacions de les multinacionals asseguradores

Ojalà, la seva mort, serveixi perque aquests personatges siguin empressonats i jutgats abans no caiguin com el pobre Josep Anton, desagnant-se en el passegi de gràcia i l'autor fugit a l'espera que digessui que havia estat la dona

Adeu josep Anton, em queies be, eras Sabinero com jo, eres afeccionat a la poesia, com jo i sobretot eres molt sincer i vivies lliure. Descansi en pau la teva anima lliure

Bar Bayó, alguna cosa més que un mite

El Bar Bayó, el darrer bastió obert des del 1923 i per la meva familia, des del 1942, va celebrar diumenge 30 de març la darrera festa, la festa de comiat i em va tocar a mi fer el discurs de comiat que adjunt integrament. diuen que molta gent va plorar, jo no veia res, amb prou feines podia llegir el discurs i ara, de ressaca emocional que et deixa buit la desaparició inmediata d'aquell indret, penso en tot el que deixem enrera i en que malgrat tot ens ho vam passar molt be. Veig la foto del meu fill mirant a través del vidre de la porta i penso que jo fa 50 anys feia el mateix a la seva edat, la diferencia es que el retol, fins sempre, es l'evidència que mai, ningú tornarà a gaudir en les seves parets....Fins sempre, no tinc més paraules, es van quedar allà atrapadas i costarà baixar del globus

DISCURS DE COMIAT DEL BAR BAYÓ

Si hagués estat director de cinema com l’Albert Solé, director de “Bucarest, la memoria perdida” hauria fet com ell una pel•lícula sobre els meus pares. Si hagués estat una persona tant important com en Barak Obama, hauria fet com ell un llibre sobre la meva família (que dit sigui de pas, va passar desapercebut ).....Si hagués tingut la capacitat dels 2 personatges, en ambdós casos, un capítol molt important de la pel•lícula o del llibre hauria estat el de les vivències al Bar Bayó. Les quatre parets plenes d’històries que avui acomiadem.

El primer record que m’associa al Bar, és l’abeurador de cavalls que hi havia just davant de la porta, al qual deia el meu tiet, el de Badalona, que anaven a parar els borratxos que volien seguir la ronda al Bar....tota una imatge del far-west que es reproduïda als anys quaranta, quan encara hi havia carros i, la tracció animal era el principal mitjà de comunicació pel carrer Pere IV. Em fascinava pensar en aquells anys plens de dificultats i de pobresa, en el ressorgir de la zona industrial que avui es dilapida per donar pas a allò que ens diuen progrés

Avui faig meves les paraules del malaurat Manolo Vázquez Montalban quan deia del seu barri natal, el Raval de Barcelona que, amb la gran pèrdua de la seva fesomia, es perdien les referències que el lligaven al barri. Una cosa similar em passava a mi els darrers anys, quan he presenciat tota aquesta transformació del Poble Nou que avui engoleix aquest racó entranyable

El Bar Bayó és un munt d’històries que cadascú de nosaltres emmagatzemen en el nostre cervell i que avui compartim. Per la seva famosa taula rodona va passar tota l’aristocràcia del barri. Els treballadors i els empresaris que hi venien a diari omplien de bullici i de vida aquests espai. Un veritable Parlament popular que s’aplegava per la seva cuina, el seu servei i el caliu humà que com no, la nostra mare, -la Teresa- es va encarregar de mantenir molts anys a una clientela fidel pel seu caràcter i tenacitat. Poques persones he conegut que a part de cuidar als seus 5 fills fora capaç d’irradiar tant d’energia i tendresa alhora. Em considero privilegiat d’haver viscut aquells anys amb ella, tot i com sabeu se’ns va anar massa aviat i tant aquestes parets com la majoria dels qui la varem conèixer la tirem molt a faltar

Fa molts anys que no visc el dia a dia del Bar i, des de la mort de la mare, la Pepi i en Pere han portat fins avui les regnes del Bar amb el mateix caliu que el va fer sempre un indret especial, un indret per a molts, com l’extensió de la seva casa.

L’escocesa, el darrer bastió fabril transformat en els darrers anys en cau d’artistes ha estat segurament el que haurà subministrat a força clients els darrers anys, però veure el titular de l’article publicat al periòdic que definia al Bar Bayó com a Bar de l’escocesa, no crec que fes cap justícia, perquè el Bar va ser en tot cas, també dels treballadors de la fabrica de vidre, de treballadors i empresaris del transport i del tèxtil, dels veïns entranyables i d’algun alcohòlic conegut.

Si començo a citar a persones i personatges segur que m’oblidaria de molts, així es que per acabar voldria retre el meu sincer aplaudiment per aquesta parella de valents, que han fet possible mantenir viu aquest mite, moltes gracies i molta sort en les vostres pròximes fites

Salvador Fuentes Bayó
Barcelona, 30 de març de 2008

Que poc dura l'alegria a la casa del pobre

La primera lectura de les eleccions 2008: Zapatero arrassa i el PP puja...la resta de partits es mantenen o la majorien perden escons per tot arreu.....quina llàstima l'escó perdut a BCN de la Núria Buenaventura, quina llàstima, Núria, vaig anar a l'hotel de concentració, tot i que estava molt encostipat a donar suport a felicitar-te, tot semblava que amb el 95% de vots escrutats es produiria el miracle....la debacle del partit que lidera en Gaspar Llamazares, ya era un fet i la seva ràpida dimissió un error de qui fa les coses en calent, podia esperar 24 h per respecte a tothom qui havia participat a la campanya.....pero la ràbia la tinc en que a les 23,30 sortien els membres de ICV, havien esperat molt, eren els últims a sortir i en el moment que celebravem l'escó de la Núria es va produir la fatal noticia.....Quina planxa, i quin fiasc....me'n vaig anar del hotel cabrejat molt cabrejat, el mal menor que no hagui guanyat el PP no m'acontentava, no serà bo tant de bipolaritat......la resta de partits polítics han pasat a ser meres comparses....quina pena i que poc va durar l'alegria. Ànims Núria, jo trobaras el teu llogaret ni que sigui tornant a l'ensenyament. Una abraçada ben forta que no et vaig poder donar ahir nit, fruit del meu cabreix indisimulat.....gràcies per intentar-ho

Despedida de Gregorio Lopez Raimundo

Era el 12 de febrer de 2008, el Palau de la música ple de gom a gom, la plana major dels lluitadors antifranquistes a primera fila sonava en un silenci aclaparador la cançó que Raimon va dedicar a en gregori "t'he conegut sempre igual com ara...."

aquell mes de novembre de 2007 en que ens va deixar, ell no ho hauria dit mai, que en un acte a la seva figura, a la seva memòria històrica es juntarien tots amb els qui va conviure tants anys de clandestinitat i persecució en la llarga nit franquista. Feia molts anys que no veia aquells antics dirigents que van formar CCOO, el PSUC, etc i malgrat que algú pogués opinar que semblava un acte decadent, per a mi era una autèntica lliçò de vitalitat, tres nonageneries com la Maria Salvo, la Tinidad gimenez i (l'altra que no m'enrecordo) estaven alli per dir que elles, entre d'altres companys van ser les que van derrotar el postfranquisme i van posibilitat la democracia actual. El mes sentit i emocionat homenatge. Bon viatge Gregori, també allà on estiguis seras del PSUC, perque se, que tu eras l'ànima i el paradigma i el símbol viu de l'Espanya antrifranquista. Bon viatge alla on vaguis, que no serà el cel, pero que de ben segur que serà allà on voldrem anar molt ateos confesos
La despedida de la'cte, no podria ser d'altra manera, cantant la internacional, uff em sembla que desde els 20 anys que no la cantava, podia ser anacronic, pero en Gregori s'ho merexia. Adeu company, fins aviat

Sopar de Reis

Des de l'any 2001 aproximadament celebro a casa un sopar prou especial. Preparo un sopar que puc estar de 3 a 4 dies cuinant com un boig per tal d'oferir a la meva familia un sopar que podria estar a l'alçaria de qualsevol restaurant de 5 forquilles. Invirteixo part de la paga extra en tots els detalls que van des del xerès, el vi i el cava fins a el refinament dels productes. Sempre que hi puc cuino amb tòfones (aquests any estaven carísimes, tot i que que em van dir que es van abaixar de preu, les vaig pagar a 1.300 Eur el Kg). Tot es cuinat amb elaboració, incloent les postres que no manquen plats elaborats amb xocolata. Des que vaig llegir el llibre de Karen Blixen "El festin de Babette" crec que com passa en el llibre un bon sopar por arribar a tranformar l'esser humà d'una manera que no seriem capaços d'imaginar. Si se us ha despertat la cuirositat, us adjunt el menú del sopar de reis 2008, tot esperant que si algú, algun dia llegeix aquestes lletres, m'envii les seves opinions perque de gourmets, està el mòn ple