dimecres, 15 d’octubre del 2008

El negoci de la crisi


Tot plegat aquest paron fa olor més a negoci d'estats que a altra cosa. La dinàmica de creixement del ram del totxe era insostenbile del tot i en canvi ningú s'atrevia a plantar-li cara i ara que els preus dels habitatges estan baixant, ara que els bancs han fet el negoci rodó fent entrar a l'Estat (que no ho podrà controlar tot) als cosells d'administració i que la borsa ja puja com l'escuma després de tocar fons, hom pensa que tot plegat es un gran negaci que acabem pagant com sempre les classes socials més desfavorides. El catacrec ha de ser molt més gran que tot el que s'ha produït fins ara per començar des de zero i donar per finalitzada l'época capitalista de creixement desenfrenat. O això o simplement colapsarem com a planeta, ja que fa molt que l'estem consumint sense la consiència necesaria. Haurem de tornar a pasar gana i penúries? no ho sabem el que si es cert que Càrites rep menys diners, les persones amb menys formació estan a l'atur i el futur incert de les persones, encara s'ha tornat més incert, per això cal un gran canvi que faciliti un nou model d'economia i sostenibilitat que ara no existeix i que caldrà inventar