dimecres, 15 d’octubre del 2008

El negoci de la crisi


Tot plegat aquest paron fa olor més a negoci d'estats que a altra cosa. La dinàmica de creixement del ram del totxe era insostenbile del tot i en canvi ningú s'atrevia a plantar-li cara i ara que els preus dels habitatges estan baixant, ara que els bancs han fet el negoci rodó fent entrar a l'Estat (que no ho podrà controlar tot) als cosells d'administració i que la borsa ja puja com l'escuma després de tocar fons, hom pensa que tot plegat es un gran negaci que acabem pagant com sempre les classes socials més desfavorides. El catacrec ha de ser molt més gran que tot el que s'ha produït fins ara per començar des de zero i donar per finalitzada l'época capitalista de creixement desenfrenat. O això o simplement colapsarem com a planeta, ja que fa molt que l'estem consumint sense la consiència necesaria. Haurem de tornar a pasar gana i penúries? no ho sabem el que si es cert que Càrites rep menys diners, les persones amb menys formació estan a l'atur i el futur incert de les persones, encara s'ha tornat més incert, per això cal un gran canvi que faciliti un nou model d'economia i sostenibilitat que ara no existeix i que caldrà inventar

dijous, 2 d’octubre del 2008

Aires de Tardor


Ja arriba la tardor, sempre es un moment especial per a mi, no solament perque vaig nàixer fa 52 tardors sinò perque aquests canvi de temps es una barreija de sensacions que arriva més que mai amb aires de renovació personal i reptes profesionals. Aquesta mena de matins frescots i tardas caloroses prevenen dels primers freds que estan arribant a les muntanyes i aviat seran amb tots nosaltres i com sempre, els més desvalguts seran els primers a rebre el fred de la crisi en la seva pell. Si ja està aqui la tardor plena d'inquietuds, pero també d'esperances. Beneïda tardor que cada any piques a la porta amb les incerteses i clafreds amb la renovació personal per fora i per dins.....deixaré una nova pell de llargandaix per seguir caminant a 4 potes o a 2