Vivim a les portes d'un gran colapse econòmic, del qual qui més té a perdre es qui menys té i precisament la gent que ja en té molt, es la que més guanyarà. Hi ha molta gent que té por en el primer món de les conseqüències que està tenint. Amb l'encariment del barril de Brent, s'encareix tot i més un país com el nostre tant depenent del petroli que encara no s'ha possat les piles per adaptar-se al canvi inminent i encara està molt lluny de l'acompliment dels compromisos de Kioto, a més del 50%. Amb aquests panorama a algú li pot anar pitjor?, doncs si, als països del tercer món, i als països emergents, que no poden fre al consum irracional de combustibles fòsils. El primer mòn anirà de corcol, pero el tercer mòn moriran milions de persones i les guerres pels recursos energètiques i aquífers es produiran arreu. Entrem en una etapa en que la inversió del vehicle privat ja no val la pena, perque es possible que haguem d'abandonar el vehicle, perque, aviat, no tindrem suficient diners per pagar-ne la benzina. Vindrà de cop, serà com un tsunami que ens despertarà del somni de la nostra inconsiència col·lectiva i aleshores, tot seran marramiaus, pero jo em pregunto, perque s'ha fet tan poc fins ara? de que han servit tantes reunions del pannell d'experts de canvi climàtic sinó han estat capaços de convèncier al seus propis goberns? perque s'ha permés que el petroli fora tant barat com era fins fa nomes 5 anys. Tots tenim el nostre granet de sorra de culpa, però els goberns del mòn, son els principals responsables, segons el rànking d'emissions que tenen, ens faran pagar el cambi climàtic a tots per un igual....enfí, espero que quan arribi el tsunami, us agafi en un lloc alt i preparats pel canvi
