Mandra

De vegades, no saps com, t'envaeix una extranya sensació de mandra i, tot se'm fa costa amunt. Si ja sé que no hauria de queixar-me, però, com que un dels privilegis de tenir aquests bloc, es el de posar el que vols, doncs avui toca parlar de la mandra......Especialment en primavera que els estats animics de vegades tenen alts i baixos i que la monotonia sembla ser un monstre preparat per devorar-te......Es com si anessis pujant a qualsevol vuitmil del Himàlaia sense oxígen i que qualsevol gest, qualsevol moviment simple costesi molt de fer. Penses en que be s'estaria tombat al sofà de casa sense res a pensar, sense obligacions, sense tenir que canviar el bolquer al nen o sense haver-me d'empassar el DVD de les tres bessones....Tinc mandra i voldria volar cap indrets llunyants com la serralada de l'Himàlaia i des d'alli contemplar que petitó es l'esser humà i la terra que ens acull......pero seguiré per aqui, intentant posar una mica d'ordre a les meves idees.

Decepció sense desesperança

Desprès de la ressaca electoral, cal fer una reflexió profunda, -no a mitges que a la setmana ja no s'enrecorda ningú- sinò en profunditat dels resultats electorals. Tampoc cal magnificar els vint i escacs electes que han aconseguit PxC i Ciutadans. Probablement la fortissima abstènció ha beneficiat als partits petits i de nova implantació. El cert es que el panorama canvia lleugerament i que Catalunya encapsali el rànquing de comunitat amb més índex d'abstenció no es una bona noticia, perque allunya la classe política de les persones del carrer. Als abstencionistes els dono la raó en el fet que s'ha invertit molts esforços en grans escarafalls (L'AVE per Barcelona, el Forum, etc) que en els problemes que tenen els ciutadans (Habitatge, educació, etc) pero se la trec, perque en un sistema polític de representació parlamentaria, l'essencial es anar a votar, encara que es voti en blanc. Cal votar perque, sinò, estem potenciant que d'altres elegiran per nosaltres, el destí per exemple de l'ubicació de les llars bressol......que ningú pensi que soc polític, tinc pensament polític pero no em dedico a la política, això ho deixo als qui ho saben fer millor....

Aquests dilluns es decepcionant, pero convido a tothom, especialment els qui van anar a votar, a no caure en la desesperança, de pitjors situacions hem viscut, i ara cal reflexionar de debò per tal de poder aconseguir que la població en general es motivi i vagui a les urnes, perque sense la participació de la majoria de la ciutadania, ens queda una majoria silenciosa que mai no sabrem quines van ser les seves preferencies

Avui fa un dia net i clar, el vent bufa de valent. Us convido a que feu una bona ullada a l'horitzó per tal que gaudiu del paisatge, que, tot i sent urbà podeu descobrir encara coses noves....

Que be el llop

El senyor Aznar li està fent un flac favor al seu partit, ja que sinó el desautoritza està certificant el gir cap a l'estrema dreta. Dir que o voten al seu partit o l'estat estarà en mans d'ETA no solament es un gran disbarat, sinò que a més recorda l'estil fatxenda que s'emprava en temps de Franco de "El miedo guarda el monte" i a més titlla d'ignorants als ciutadans -perdó persones, que encara em confondran- que avui si, tenen mitjans de comunicació a l'abast per contrastar la informació que els arriba. Sembla que la dreta vol tornar al poder a tota costa i com a conseqüència li fa l'ullet als votants d'estrema dreta perque no se'n vagin a d'altres partits com "ciutadans" o el que vol crear en Fernando Savater i la Rosa Diaz al País Basc. Un cop més encara que no ho sembli, el 27 de maig està en joc un model territorial de país. Ja saben que vol fer amb el territori la dreta. El cas més flagrant es la regió murciana. Només puc que encoratjar a les persones perque vaguin a votar, perque ens jugem i molt el nostre futur. La repressió permanent que volia instaurar el senyor Aznar en el país Basc i a Catalunya, també està en joc....si torna la dreta, haurem perdut una batalla estrategica que costarà tornar a reposar. Francament no entenc com mig país (i ara em refereixo a tota Espanya) està pendent de qui guanyarà la lliga i en canvi hi ha massa apatia per votar. A mi m'agrada el futbol i sempre que puc segueixo els resultats del Barça, pero això no treu que també pensi i molt que si hi ha molt d'abstènció, beneficiarà a la dreta, a l'extrema dreta i tenint em compte que està en joc el nostre propi futur, el futur dels nostres fills, us animo a tots i totes perque el dia 27 aneu a votar i contribuiu a elegir als alcaldes i alcaldesses que regiran el mandat municipal i que son la nostra administració més propera

sobre els paradisos naturals perduts

El bon amic Rafa, m'ha passat un "meme" que no se que coi vol dir perque expliqui els meus paradisos naturals perduts o trobats i com que soc novato en aquests temes (mes que novato, negat) vaig a fer el que puc, perque paradisos, en tinc algun a la memòria, ah, i a més com que no se a qui enviar aquests "memo" llevat de'n Rafa, millor en conto algun:

Serengueti, Ngorongoro.....Kilimanjaro

No hi ha res com Africa, el seu paisatge, les seves olors i la seva fauna, i res millor que anar al seu cor, al parc del Serengueti que la seva planuria es perd en l'horitzó, els Ñus corren d'una manera incoherent cap a qualsevol lloc i els depredadors esperan pacients per omplir el pap......
Em va impressionar baixar al crater del Ngonrongoro, es com un inmens zoologic sense barrereres ni reixes, alli els rinoceronts i les lleones, el que més em va impressionar i per acabar, com no el Kilimanjaro, tinc entes que fa poc han possat un aeroport a Arusha i això per l'encant, clar que les neus del Kilimanjaro, també han deixat de ser perpètues......Tan bonic es pujar al Kili com les seves etapes de refugi en refugi, el paisatge canvia radicalment, es una experiència única i molt recomanable, ja que es el pic de més de 5000 m més accessible de tot el món, clar que nomès hi ha un inconvenient: El mal d'alçaria, i em va tocar a mi, vaja putada, companys.....altra dia us comentaré altra paradis

Records de la infància

Ja es ben veritat el que deia la cançó de'n Serrrat que et el passat de vegades torna i et sacceja com si fossis una putxinel·la, almenys es el que em va passar ahir a la tarda: No funcionava el metro i vaig agafar un taxi per anar a recollir els meus peques i de sobte em diu la dona que el conduia: Vostè es en Salvador no???? Si hi ha alguna cosa pitjor que no enrecordar-se del nom d'una dona, es no enrecordar-se de res d'aquella dona, la veritat es que tenia excusa, perque era del barri on baix nàixer i on vaig passar la meva enfantessa. No m'explico com em va poder identificar, se'n recordava de les meves germanes, dels veïns.....la veritat es que vaig sortir del taxi, confòs intentant recordar que se'n havia fet d'aquell nen que corretejava pel carrer Pere IV de Barcelona. Desprès de 50 anys de vida, els records s'esborronen, em va tocar la fibra no tant recordar-me'n d'ella, sinó no recordar-me'n del meu passat, que com tots els nens es l'época més maravellosa que ens ha tocat viure

La primavera com les d'abans

Aquests matí, quan tornava de deixar la filla a l'escola, de sobta, el cel negre i com a les pelicules de por "barat" ha caigut una branca de plataner als meus peus.....menys mal que no m'ha tocat perque els arbres fan més de 30 m. i el vent trencava branques grosses....enfi, avui he tingut unes renovades ganes de viure la vida, atès que m'he lliurat d'una bona.....ja sabeu, contra el vent persistent, cal ficar com em deia el meu pare, pedres a les butxaques....certament, aquesta primavera es com les d'abans, i aixó dona un bon regust i convida a viure la primavera intensament

Les guineus surten a la xarxa

Diuen que les guineus sempre han tingut en les seves madrigueres 2 vies d'escapatoria per si els persegueix alguna bestiola que se'ls vulgui mengar......sempre m'ha atret aquest animal. solitari i vagaros per la muntanya, paseja la seva cua amb elegància i el seu olfacte el fa intuïr cap on té que anar.....sigui aquestes pàgines, creades en un bonic més d'abril de 2007 quan el falciots revolen per les teulades i el bon temps convida a somniar