El bon amic Rafa, m'ha passat un "meme" que no se que coi vol dir perque expliqui els meus paradisos naturals perduts o trobats i com que soc novato en aquests temes (mes que novato, negat) vaig a fer el que puc, perque paradisos, en tinc algun a la memòria, ah, i a més com que no se a qui enviar aquests "memo" llevat de'n Rafa, millor en conto algun:
Serengueti, Ngorongoro.....Kilimanjaro
No hi ha res com Africa, el seu paisatge, les seves olors i la seva fauna, i res millor que anar al seu cor, al parc del Serengueti que la seva planuria es perd en l'horitzó, els Ñus corren d'una manera incoherent cap a qualsevol lloc i els depredadors esperan pacients per omplir el pap......
Em va impressionar baixar al crater del Ngonrongoro, es com un inmens zoologic sense barrereres ni reixes, alli els rinoceronts i les lleones, el que més em va impressionar i per acabar, com no el Kilimanjaro, tinc entes que fa poc han possat un aeroport a Arusha i això per l'encant, clar que les neus del Kilimanjaro, també han deixat de ser perpètues......Tan bonic es pujar al Kili com les seves etapes de refugi en refugi, el paisatge canvia radicalment, es una experiència única i molt recomanable, ja que es el pic de més de 5000 m més accessible de tot el món, clar que nomès hi ha un inconvenient: El mal d'alçaria, i em va tocar a mi, vaja putada, companys.....altra dia us comentaré altra paradis
Serengueti, Ngorongoro.....Kilimanjaro
No hi ha res com Africa, el seu paisatge, les seves olors i la seva fauna, i res millor que anar al seu cor, al parc del Serengueti que la seva planuria es perd en l'horitzó, els Ñus corren d'una manera incoherent cap a qualsevol lloc i els depredadors esperan pacients per omplir el pap......
Em va impressionar baixar al crater del Ngonrongoro, es com un inmens zoologic sense barrereres ni reixes, alli els rinoceronts i les lleones, el que més em va impressionar i per acabar, com no el Kilimanjaro, tinc entes que fa poc han possat un aeroport a Arusha i això per l'encant, clar que les neus del Kilimanjaro, també han deixat de ser perpètues......Tan bonic es pujar al Kili com les seves etapes de refugi en refugi, el paisatge canvia radicalment, es una experiència única i molt recomanable, ja que es el pic de més de 5000 m més accessible de tot el món, clar que nomès hi ha un inconvenient: El mal d'alçaria, i em va tocar a mi, vaja putada, companys.....altra dia us comentaré altra paradis
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada