De vegades, no saps com, t'envaeix una extranya sensació de mandra i, tot se'm fa costa amunt. Si ja sé que no hauria de queixar-me, però, com que un dels privilegis de tenir aquests bloc, es el de posar el que vols, doncs avui toca parlar de la mandra......Especialment en primavera que els estats animics de vegades tenen alts i baixos i que la monotonia sembla ser un monstre preparat per devorar-te......Es com si anessis pujant a qualsevol vuitmil del Himàlaia sense oxígen i que qualsevol gest, qualsevol moviment simple costesi molt de fer. Penses en que be s'estaria tombat al sofà de casa sense res a pensar, sense obligacions, sense tenir que canviar el bolquer al nen o sense haver-me d'empassar el DVD de les tres bessones....Tinc mandra i voldria volar cap indrets llunyants com la serralada de l'Himàlaia i des d'alli contemplar que petitó es l'esser humà i la terra que ens acull......pero seguiré per aqui, intentant posar una mica d'ordre a les meves idees.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada