dimecres, 16 de maig del 2007

Records de la infància

Ja es ben veritat el que deia la cançó de'n Serrrat que et el passat de vegades torna i et sacceja com si fossis una putxinel·la, almenys es el que em va passar ahir a la tarda: No funcionava el metro i vaig agafar un taxi per anar a recollir els meus peques i de sobte em diu la dona que el conduia: Vostè es en Salvador no???? Si hi ha alguna cosa pitjor que no enrecordar-se del nom d'una dona, es no enrecordar-se de res d'aquella dona, la veritat es que tenia excusa, perque era del barri on baix nàixer i on vaig passar la meva enfantessa. No m'explico com em va poder identificar, se'n recordava de les meves germanes, dels veïns.....la veritat es que vaig sortir del taxi, confòs intentant recordar que se'n havia fet d'aquell nen que corretejava pel carrer Pere IV de Barcelona. Desprès de 50 anys de vida, els records s'esborronen, em va tocar la fibra no tant recordar-me'n d'ella, sinó no recordar-me'n del meu passat, que com tots els nens es l'época més maravellosa que ens ha tocat viure

1 comentari:

rafaocana ha dit...

Les coses que té la vida... Gràcies pels teus posts.

Et convido a participar en aquest meme: http://rafaocana.blogspot.com/2007/05/mi-paraso-natural_17.html