De repent no ens adonem i l'estiu ens omple de sol, d'hores d'esbarjo i de tenir molt de temps per endavant i poques coses que fer. Es temps de carregar piles de recuperar-se del tràfec de l'any a l'ombra d'un bon arbre o d'una ombrel·la, de dedicar més temps als més petits, i llegir aquells llibres que vas comprar per sant Jordi i que encara no has passat de les primeres planes, es temps d'anar mes a poc a poc per contemplar com la vida va obsequiant-nos de petits moments que ens ajudaran de sobreviure la resta de l'any
Aquests dies, no se perque m'he possat a pensar en el final de Blade Runner, quan en Rutger Hauger li recita aquell poema a Harrison Ford mentre la vida se li escapa, li diu que els seus records es perderan com a llàgrimes en la pluja, escolant-se ràpidament cap a la claveguera i cap el mar.....Certament els records, els nostres records els hi passarà el mateix, alguns pensaran atessorar-los com secrets, altres els reviuran amb amics i coneguts. De ben segur que molts de nosaltres podriem escriure un llibre del tipus "confieso que he vivido" de Pablo Neruda, si mes no algun capítol i, d'alguna manera queda la nostre empremta reflectida amb la gent que vius i convius, i no diguem si tens nens, -Bé, aquest tema, l'introduire altra dia-. Preferixo pensar que el temps que t'omple de records et va acompanyat al llarg de la vida, i això que diuen que és un "depredador" no estic tant d'acord, perque en definitiva, el temps passa igual per a tots, el més democràtic i inapel.lable jutge que ens concedeix la postestat de viure com volguem, pero també es cert que una bona part de saviessa s'esfumarà quan desapareguem.....Espero que ens agafi amb allò essèncial que ens vam porpossar viure....us convido a que torneu a vibrar amb l'escena de Blade Runner
Fa poc vaig estar a Alemanya per motius de treball visitant diverses ciutats i no vilia d'estar-me sense fer algunes de les reflexions que vaig tenir. Primer de tot, només un país com Alemanya capaç de reunificar-se i reconstruir-se amb els impostos de l'antiga alemanya de l'oest ja diu molt de la capacitat d'organització. El mite que tenen els alemanys de cap quadrats es ben cert, però també ho es la capacitat de reflexió colectiva que francament fan una mica d'enveja. No els hi calen massa lleis per saber com s'han de fer les coses i es nota la petjada que l'ecologisme polític va deixar en el país i encara continua el seu esperit. Tenen una gran extensió de territori, solcat de boscos, especialment a la Selva Negra i em va agradar molt el grau de consienciació de la gent, res a veure amb la majoria de persones que habitem a Catalunya
