Aquests dies, no se perque m'he possat a pensar en el final de Blade Runner, quan en Rutger Hauger li recita aquell poema a Harrison Ford mentre la vida se li escapa, li diu que els seus records es perderan com a llàgrimes en la pluja, escolant-se ràpidament cap a la claveguera i cap el mar.....Certament els records, els nostres records els hi passarà el mateix, alguns pensaran atessorar-los com secrets, altres els reviuran amb amics i coneguts. De ben segur que molts de nosaltres podriem escriure un llibre del tipus "confieso que he vivido" de Pablo Neruda, si mes no algun capítol i, d'alguna manera queda la nostre empremta reflectida amb la gent que vius i convius, i no diguem si tens nens, -Bé, aquest tema, l'introduire altra dia-. Preferixo pensar que el temps que t'omple de records et va acompanyat al llarg de la vida, i això que diuen que és un "depredador" no estic tant d'acord, perque en definitiva, el temps passa igual per a tots, el més democràtic i inapel.lable jutge que ens concedeix la postestat de viure com volguem, pero també es cert que una bona part de saviessa s'esfumarà quan desapareguem.....Espero que ens agafi amb allò essèncial que ens vam porpossar viure....us convido a que torneu a vibrar amb l'escena de Blade Runner
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada