Enamorarse i desenamorar-se

Arriba Sant Joan, la festa més màgica i més curta de l'any. Avui certs mitjans de comunicació se'n fan ressó de que ara és quan l'esser humà té més predisposició a enamorar-se i desenamorar-se i certament això es el que passa, ho certifico. A enamorar-se perque la primavera fa que una mena de pessigolleig ens envaixi el cos i ens convida a estar be amb un mateix i amb qui ens rodeixa i a desenamorar-se perque les parelles afronten l'estiu i això significa trencament de rutines, pasar de veure's poc a "aguantar-se" l'estiu i davant del panorama, molts opten per trencar, pero parlem d'allò que més agrada: enamorar-se.....Certament quan pasa, no solament ho saben les persones interesades, sinò que també ho poden saber d'altres, perque soposso que es deu desprendre una mena d'aura en que habita la veritable felicitat, que sabem té data de caducidat, com els iogurts, pero que passa i qui més ho pot veure es precisament qui ho ha estat....Sempre recordaré la cara de complicitat que feia aquella dona madura en el trajecte de tren de Barcelona a Sitges, fa tant i tants anys....només ella veia la força de l'enamorament que potser ni nosaltres erem capaços d'adonar-nos-en, ella mirava, somreia i gaudia, pensant potser, en el seu gran amor.....no ens vam dirigir cap paraula, des de la discrecció va desaparèixer vagó avall i avui, després de més de 25 anys, m'hauria haver pogut parlar amb aquella desconeguda, perque m'expliquesi que es el que veia i com ho podia veure tant clar......evidentment amb el temps el iogurt va caducar i ara tenim camins diferents, l'egoisme en duu a pensar que m'hauria agradat poder atesorar aquells moments i guardar-los en un flascó, per de tant en tant obrir-lo i sentir la flaire de nou de l'enamorament