Estiu sempre es una època idònia per apropar-se a la muntanya i intentar fer algun cim i després dels 50, sempre hi ha el dubte de quin serà el darrer pic que faràs, però em vaig sentir molt bé pujant, tot pensant que el cim del Canigó pot semblar un cim fàcil, però que sense entrenar i sense pensar-ho casi, ens vam veure pujant pel seu espadat que ja s'ha fet un camí. Res a veure quan el vaig fer per primera vegada fa més de 25 anys.
Tornar a veure aquells paisatges, en va evocar no poques aventures viscudes per aquelles contrades. Ojalà que dins de molts anys torni a repetir aquesta experiència de repetir el Canigó, cim mític de la poesia catalana
Benvinguts a tots, ara actualitzaré una mica més aquests lloc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada