Uns amics que ens veiem una vegada a l'any -desgraciadament- hem degustat el champany del James Bond, el Bollinger, l'amic Maera ens ha pegat la pallissa amb el Caetano Veloso i el Reis ha salvat el sopar gracies a la seva habilitat de rostidor oficial de carn.
Hem parlar de la solitud, de la companyia, de la dificultad de les relacions humanes. Diuen que jo tinc el problema solucionat, pero no us ho creieu massa i us convidem a que ens aconselleu al respecte
Es possible l'estima -entre nosaltres està clar- però compartir, estimar, relacionar-nos en confiança, gaudir sense complexos de les coses senzilles de la vida -un bon menjar, un bon vi, un somriure, una abraçada, l'afecte- i sentir que la vida es tot el que tenim: Un gra de sorra, un bri d'herba, una confessió d'una sinceritat desgarradora.... una llàgrima a temps i no fer entelèquies de la vida que convertim en instruments de tortura, per tant, gaudim de la vida que es l'únic que tenim, fem d'aquesta alguna cosa senzilla, aclaparadora, de dimensió humana i que aprenem a compartir amb aquelles persones que estimem i que poguem conèixer
Sinó pots canviar el món, almenys, disfruta d'ell. Quin goig veure crèixer els fills dels demés, ep sempre que siguin dels demés
Signat: Salva, Reis, Maera, Laver
1 comentari:
Anava a dir-te que disfrutessis de les vacances però veig que ja ho estàs fent! Una abraçada. ;-)
Publica un comentari a l'entrada