Ràbia

Eren cap a les 8,30 del matí, discorria pel carril bici de Consell de Cent, m'apropava a un semàfor i començava a alentir la marxa quan, de sobte, un taxista ha aturat el taxi i un client incoscient ha obert la porta envaint el carril bici just quan pasava...apenes he tingut temps d'esquivar-ho i li he pegat amb el mànec del manillar de la bici.....dels nudillos de la mà esquerra sortia una mica de sang, vaig mantenir la sang freda de no soltar la bicicleta, sinò, hauria anat a parar per terra. El taxista li clavaba al client una bronca de cal Dèu, dient-li que ja li havia advertit que anés amb cura alhora de sortir del taxi que per alli passaven bicicletes, pero com si escoltarà música zelestial. Mentre el taxista s'oferia a auxiliar-me pel que necessités, sabent de l'ensurt que m'havia clavat el jove client sortia amb indolència del taxi i se'n anava sense ni una mínima disculpa....Sentia impotència i ràbia...Anava tranquil·lament pel meu carril bici i un idiota va i quasi m'envia a l'hospital. El taxista fins i tot em va seguir veient l'atordiment per si necessitava quelcom, fins i tot es va aturar més endavant per tornar-me a demanar disculpes....que anava a fer a denunciar-lo a la policia local, quan havia estat el bretol de client el que tenia tota la culpa...Avui la pujada d'Urgell se m'ha fet mes llarga i costeruda, no em feia mal el rajolinet de sant que sortia, em feia mal la inconsiència de l'esser humà que es capaç de provocar un accident i que ni tal sols es capaç de disculpar-se......Tindria molt de pressa....estaria molt ocupat per perdre dos segons i disculpar-se davant d'un ciclista....total, un ciutadà inferior deuria de pensar....No es bo viure amb ràbia però, de vegades, s'instal·la en el teu cos i veus el món més injust, i et sens molt més feble.....Bé a ran d'aquest incident, aniré amb casc, no vull que si hi ha altra topada a sobre no ho pugui comptar....Gràcies taxista anòmin, encara que has fet malament en no aturar-te al xanfrà has reaccionat com un esser humà, en canvi el bretòl que duies de client no valia un borrall...malgrat tot, estic aqui, desfogant la ràbia