Un fenòmen anomenat stieg Larsson

Després de llegir-me la trilogia de Millennium de stieg Larsson, hom es queda sense esma i sense ganes de tornar a llegir en molt de temps, ja que costa que 3 llibres tan voluminosos t'atrapin com ho fa l'autor amb les seves obres i els seus personatges. M'agrada la novela negra i els clàssics del genere, pero fins ara mai m'havia enganxat tant aquests betsellers que s'han publicat entre el 2007 i el 2009.
Si hi ha referències amb el passat, jo hi ficaria el mestre Hichotk, pero que avui en dia tant les seves noveles com les pelicules estan desfasades, pero si que la trama guarda una certa correlació. Els dolents son molts i els bons, sempre ho averiguen tot i estan en el moment oportú allà on han de ser-hi.
El personatge principal, el periodista esquerranós Mikael "Kalle" Blomkvist anirà trencant-se la cara per esbrinar la veritat i denunciar als corruptes (això voleu dir que existeix enlloc?), però la veritable heroina de les noveles es un personatge escanyolit i baixet anomenat Lisbeth Salander, pero que en contrapartida es una hacker que pirateixa qualsevol ordinador i que té memòria fotografica per retenir qualsevol text o qualsevol situació. Comença el primer llibre amb 25 anys i acaba amb 27 i amb unes trifulques que deixen bocavadat al lector. Dubto que la pelicula que han estrenat respecte al primer llibre li faci justicia, ja que sintetitzar un llibre de 800 pàgines en una pelicula, es quelcom dificil. De tota manera, no us perdeu la seva lectura. Encara que tothom ho està fent, no us quedeu al marge, es una epopeya impressionant,i per una vegada guanyent el bons (els meus bons, son els que perden a totes les pelicules de Holliwod)